Ara somnio les nits que anàvem al llit.
Però ara, al meu costat, hi ha un buit.
Em venen tots els records de tu.
Com l’olor del teu suau perfum
que ara es converteix en fum
quan cremo les nostres imatges del passat
i sento que he anat mal acompanyat.
Vaig dir que, per amor, no tornaria a fer-me mal,
però he de confessar-li al meu jo del passat
que li he tornat a fallar.
Francesc Teruel
Poema premiat en el Concurs de contes breus i poemes 2022 en la categoria de batxillerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada