5 hores, 31 minuts i 2 centímetres
David, Tu
David 17:00
Quan quedem?
17:32 Tu
Havia pensat d’agafar demà l’AVE.
Què et sembla?
David 17:32
Em sembla molt bona idea!
Per fi et podré veure!
17:51 Tu
No t’emocionis tan de pressa.
Esperem que arribi el moment en què estiguem cara a cara i llavors podrem parlar.
David 17:52
Ja tinc ganes de tindre't entre els meus braços. A més, amb l'alt que sóc podries posar el cap recolzat a la meva espatlla i acariciar els teus cabells d'or.
18:05 Tu
Tinc ganes de dir-te a cau d’orella quant t’he trobat a faltar.
No puc esperar més.
L’ànsia em fa morir.
David 18:15
No t’ha de passar res que en menys de 24 h ens veiem i estic molt il·lusionat.
T’he de dir una cosa molt important. Estic molt nerviós.
David 22:18
Estàs disponible? Has arribat bé a l’hotel?
David 23:59
La teva mare m’acaba de trucar. M’ha dit que el teu tren ha tingut un accident i gairebé tots heu mort. Ara mateix estic destrossat, desfet. L’accident ha sigut a pocs quilòmetres d’on visc.
Estic fet miques. Aquesta distància, aquests centímetres que em distancien de tu m’han fet miques completament.
David 00:00
Estic enamorat de tu. Vols sortir amb mi?
Això era el què t’havia de dir avui. He esperat fins a les dotze perquè havia de complir amb la meva paraula.
David 17:00
He vingut fins al nostre banc del parc. Aquí ens haguérem hagut de veure ara mateix. Jo t’estaria dient les paraules de l’últim missatge, tu t’emocionaries i em diries que sí a dos centímetres de la meva boca per culminar el moment amb un petó.
És molt dur viure amb això.
David 22:30
Vens a sopar o et quedes a l’oficina?
David 22:35
M’he despertat de dormir. Pensava que tot havia estat un malson, però no ha estat així. És cert que ja no hi seràs mai més al meu costat.
Dos anys més tard
David 15:13
Avui he anat per últim cop al psicòleg. Ja m’ha donat l’alta. Gairebé he superat completament el teu dol. És per aquest motiu que he de deixar el grup. He de continuar endavant i ser fort. Sempre et portaré al meu cor i a la meva ment. Ara i sempre.
David ha marxat
16:01 Tu
Jo també sempre t’he estimat i et continuaré estimant.
Sempre estic al teu costat. Sort, i sigues feliç, amor.
Àngela Querol
Premi del IX Concurs de relats breus 2018, en la categoria de batxillerat en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada