16 de juny del 2014

Article premiat al IV concurs TU OPINES. Categoria La Independència de Catalunya


Aconseguirem la Independència?


D’ençà que estic al món he vist i he viscut actes de caràcter polític i social. He anat a fets el dia 11 de Setembre en honor a la gent que va lluitar contra l’assentament i l’ocupació a Barcelona dels espanyols el 1714, però durant aquests últims dos anys he pogut gaudir d’actes en manifest per a aconseguir la independència de Catalunya, per exemple la manifestació del 2012 a Barcelona o la cadena humana al llarg de tota Catalunya.
Amb aquestes coses i amb altres el meu desig de la llibertat ha anat augmentant a mesura que he anat creixent i he anat tenint més coneixement. A les manifestacions veia gent de totes les edats i jo, que acabava de tocar aquell mateix matí, que l’endemà havia de matinar, potser era la que menys inconvenients tenia per estar allí. Hi havia ancians en cadira de rodes, nens acabats de néixer aguantats pels seus pares al coll, escoles senceres de nens i nenes, immigrants... donant suport als que cada dia intenten aconseguir el nostre propòsit des de ja fa anys. A principi de curs vaig estudiar el 1714, i vaig descobrir l’origen d’aquesta diada. Acabo d’estudiar la Guerra Civil. Després d’això, he vist que hi ha hagut gent que ha arriscat la seva vida per demostrar la seva identitat, que ha lluitat, que ha fet el possible per aconseguir-ho i comparar-ho en el fet que l’altre dia vaig anar de colònies amb adolescents dels països catalans i més de la meitat parlaven castellà...
A vegades he anat preguntant sobre l’opinió personal sobre la independència de Catalunya i he obtingut moltes respostes diferents. La més freqüent ha sigut: “Per a què, si no estarem millor del que estem ara?” o “Més igual, a mi això no m’afecta, i a més a més el tema del futbol estaria molt malament.”. Aquests arguments em semblen molt incoherents, perquè a més a més aquestes persones, ni s’han informat ni s’han adonat de com està, és simplement peresa de sortir i a demostrar el que som. I a causa d’això, segurament jo no podré veure Catalunya independent.
A hores d’ara encara no he parlat directament de la meva opinió sobre la independència de Catalunya. Penso que la independència seria la solució per a tothom. Per als catalans, seria millor econòmicament, tindríem el nostre propi comerç i igual que ara no dependríem de ningú. Però el millor argument per a la independència és que hem de defensar la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra història. Només fan falta tres generacions per a perdre un idioma, i ara per ara, vas a Barcelona, a Girona a València, a Salou entre altres i et sorprèn creuar-te amb una persona que parla català. A més a més, des del govern espanyol intenten aixafar-nos fins a poder enfonsar la llengua i la cultura.
El català serà oficial a Europa quan Catalunya sigui un estat membre de la Unió Europea. Hem de seguir lluitant per aconseguir una llengua oficial perquè no sigui xafada pels espanyols; no volem una llengua minoritzada com la d’ara, necessitem seguir lluitant per aconseguir la llibertat dels nostres drets i de la nostra cultura. Som com som i hem de lluitar per la nostra identitat i pel nostre país, a l’igual com ho ha fet tota la resta de gent que ha volgut una Catalunya lliure!
Laia Haro Catalan
4t d'ESO
Institut Berenguer IV. Amposta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada