Un somni d'un nen de 14 anys
Un dia vaig somiar que omplíem els balcons d'estrelles, els
nostres somnis es descloïen entre quatre barres de sang, de lluita i dolor,
d'alegria i suor, entre quatre barres que s'amarraven als més vetusts ideals.
El dia següent tot va ser com l'apocalipsi... quatre genets van venir amb les
seves cadenes i ens van empresonar. La cultura només circulava plàcidament per
les nostres venes i nosaltres lluitàvem per aquells somnis que no vam aconseguir. Més
tard, desprès de molts anys empresonats, emmordassats, torturats, violats,
assassinats... aquell malson va acabar i els nostres somnis van tornar a
enfilar-se pels balcons... però sempre he tingut la sensació que hem tingut
por... que el passat ens va afectar.
Sí, però ara tot ha canviat. Ens han volgut enganyar, ens han estafat, ens han reprimit, ens han volgut eliminar i ara, veient que tot està arribant a la fi, hem fet un pas endavant. El somni que vas tenir aquell dia potser és farà realitat, si t'hi fixes avui el cel està estrany, si t'hi fixes ara ja comences a respirar un nou aroma... t'endinses al somni, veus que s'està fent realitat. Portes anys i anys lluitant pel teu somni, t'han fet barbaritats... ara és hora de segar, la collita ja no pot esperar. La llengua, la història, la memòria, la cultura, la terra... tot està a les nostres mans, no siguem inútils, demostrem que ja som grans!
una cosa si que tinc segura; no ens prendran la llibertat.
Sí, però ara tot ha canviat. Ens han volgut enganyar, ens han estafat, ens han reprimit, ens han volgut eliminar i ara, veient que tot està arribant a la fi, hem fet un pas endavant. El somni que vas tenir aquell dia potser és farà realitat, si t'hi fixes avui el cel està estrany, si t'hi fixes ara ja comences a respirar un nou aroma... t'endinses al somni, veus que s'està fent realitat. Portes anys i anys lluitant pel teu somni, t'han fet barbaritats... ara és hora de segar, la collita ja no pot esperar. La llengua, la història, la memòria, la cultura, la terra... tot està a les nostres mans, no siguem inútils, demostrem que ja som grans!
una cosa si que tinc segura; no ens prendran la llibertat.
Ara
aquell somni ja comença a fer-se realitat, estic sentint la força que transmet
Catalunya per guanyar la independència. El dissabte 22 de juny van fer la
primera cadena humana a Catalunya, unint territoris, tot el Delta de l’Ebre. De
dalt del pon del ‘’Passador’’ tots mirant cap a la Mediterrània (Illes
Balears).Desprès ens vam donar la volta i van mirar la Terra Alta, Els Ports...
Veure
aquella unió, et posava la pell de gallina...Imagineu el dia 11 de Setembre
quina emoció..
Que
orgullós estic de ser català.
Xavier Llambrich Franch
4t d'ESO.
Institut Blanca d'Anjou. El Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada