3 de la matinada

 

 

 

 

 

 

 

Despertar-me no era una opció

i quedar-me adormida per sempre

per ella era una decepció.

Dies de tristor m'envolten,

dies de llançar-me per la finestra m'abracen.

Són les tres de la matinada,

tinc tres missatges i setze trucades,

però no són de qui m'esperava.

Dir-te que t’odio em dol,

però dir-te que t’estimo em trenca.

El llit és gelat com un dia d'hivern,

si dormissis amb mi el fred gener

es convertiria en una bonica primavera.

Observo la finestra amb ganes de llençar-me,

observo la teva cara amb ganes de besar-te.

Veure’t amb ella em trenca

i quan la beses em rebenta.

Mira'm, mira'm com a ella,

besa’m, besa'm com a ella,

i sobretot estima’m, com a ella.

Tu ets l'únic que he estimat

i t'estic dient adeu.

Dis-me alguna cosa, estic renunciant a tu,

estic renunciant a estimar-te,

estic renunciant a despertar-me.

Lucía Rodríguez

 

*Poema premiat en el Concurs de relats breus i poemes 2011.