Fa bastant de temps, per la dècada dels 70, a Weston (Estats Units), hi vivia una noia anomenada Caroline. Ella era baixeta i prima, de cabells negres, llisos i llargs. Tenia uns ulls tan clars que li destacaven, ja que eren de color gris, quasi blanc i un nas xato amb algunes piguetes a sobre. Els seus llavis eren grassos i rogencs i es considerava una noia molt callada i solitària, al contrari de la seva amiga Hannah, que era molt oberta i simpàtica.
La Caroline guardava un secret; cada nit, al mateix temps que tocaven les campanades de les dues, ella es despertava a un lloc completament diferent de la seva habitació. Més exactament, cada dia en una casa diferent, assenyalant la mort d’un dels seus residents. La noia no sabia ni el com ni el perquè havia arribat allí, però una de les coses que tenia clares és que ho anava a investigar. Primer no sabia on podia trobar informació, però, després, se li va ocórrer preguntar a la seva mare si havia passat alguna cosa relacionada amb la mort a la seva família. La mare, un poc sorpresa, li va respondre que quan ella era petita, a causa d’un accident, va estar uns minuts morta i que després, un cop els metges la van reanimar, no havia tornat a ser la mateixa.
Ella, decebuda pel que la seva mare li havia estat amagant durant tots aquells anys, va marxar disposada a fer l’impossible per mantenir-se desperta tota la nit, però, finalment, no va poder resistir-se i es va adormir, despertant-se aquella vegada, a casa de la seva millor amiga, la Hannah. Quin futur li esperava? Malauradament, ben aviat ho sabria...
Alba Lapeira Canalda
Institut Escola Daniel Mangrané, Jesús
*Conte premiat en la categoria de secundària en el XI Concurs de microrelats de terror 2020, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada