Hola a tots, us vaig a contar com he tornat de morir: és una llarga història. Tot aquest succés per a mi és molt estrany. La veritat, no sé què em passava i tenia poders, ja ho descobriràs.
Tot comença un dia d’escola normal, però el rar ve quan és l’hora del pati, és a dir, quan esmorzen (això va passar abans de la quarantena). El meu amic Karol tenia un ganivet. Jo tenia por, me va acorralar i... ¡¡¡ME VA APUNYALAR AL COR!!!
Me vaig despertar al meu llit. Era el dia següent i tenia por de Karol i no em vaig apropar a ell. Per sort, ell tampoc se va apropar a mi. A la tarda quan vaig arribar de l'escola havia decidit no sortir fora al pati. Karol va vindre amb un altre amic, Izan; amb ell sí que confiava, ja que quasi mai me pegava o em feia alguna cosa dolenta. Izan i jo vam anar al parc. Allí em va donar aigua. Primer de tot, vaig mirar si tenia alguna cosa estranya: ¡¡¡ERA AIGUA ENVERINADA!!!
Un altra vegada me vaig despertar al llit. Havia decidit no anar a l'escola després de 48 minuts que l'escola comencés. La meva neboda va trucar aquell dia, ja que no tenia escola i es va quedar una estona a jugar, però sense adonar-me va agafar un ganivet i... ¡¡¡ME VA SEPARAR EL CAP DEL RESTA DEL COS!!!
Un altra vegada vaig despertar-me al llit i vaig fer com ahir: no vaig obrir la porta a ningú i no vaig anar a l'escola a la tarda. Llavors, vaig escoltar un soroll a la meva habitació i vaig veure que era el meu altre millor amic, que es deia Thomas. Com havia entrat? Vaig caure en un forat i em vaig morir perquè al final del forat hi havia... ¡¡¡UNA TRITURADORA!!!
Un altra vegada em vaig despertar i ara ja sé per què passava tot això. Crec que estic dins d'un bucle.
Pau Pocurull Leon
Escola Raval de Cristo
*Conte premiat en la categoria de primària en el XI Concurs de microrelats de terror 2020, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada