El noi de negre

Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un grup d’amics que esperaven impacients que arribés el dia de Halloween. Un dels nens tenia un germà que no tenia amics. Era el més petit del poble, de la seva edat només estava ell, i no podia passar la nit amb ningú, així que va anar amb el seu germà David.

Van decidir que anirien, casa per casa, a buscar caramels. Estaven emocionadíssims i nerviosos per omplir les butxaques dels dolços que fossin. Però de sobte, el més petit es va despistar i no trobava el seu germà. Quan estava començant a preocupar-se, va sentir passes uns metres més enrere. No es volia girar. —Què hi pot haver rere meu?— es preguntava. —Serà el meu germà?— es plantejava amb esperança.

Quan ja les preguntes li impedien continuar avançant, va decidir mirar. Va veure un noi tot vestit de negre corrent cap a ell. —Cames ajudeu-meeee!— va cridar. I va començar a córrer i es va amagar en un carrer.

En aquell precís instant, David es va adonar que el seu germà no estava i el van començar a buscar, però el noi de negre l’havia trobat abans i ja l’havia posat en un sac, l’havia portat a la casa més tenebrosa del poble i l’havia deixat enmig del rebost. El David, ja molt desesperat i ja plantejant-se la manera d’explicar-ho als seus pares, va veure una casa abandonada i va voler entrar per veure si trobava al més petit.

A l’entrar a la casa, tot estava fosc i es sentien cops. El David va seguir caminant i va veure unes escales cap baix i amb molta por va baixar i va veure una ombra que corria. Però els cops seguien escoltant-se, cada cop més forts. Estava tot ple de sacs, teranyines i brossa.

Ja desesperat, va seguir caminant i va veure un sac una mica més gran que els altres, el va obrir i va pegar un crit molt fort. Era un nen mort! En aquell moment, va pensar que el seu germà estaria en un d’aquells sacs. 

Molt nerviós i gairebé sense esperança, el David va veure una llum al final de la sala i va anar-hi ràpidament. Allí hi havia un sac, el va obrir i va veure que era el seu germà amb una corda a la boca, que li va treure ràpidament. Es van abraçar molt fort, però sense perdre gaire temps, perquè havien d’ intentar sortir d’aquell parany, però el noi de negre els va sentir i els va aturar.

Avui hi ha dos sacs més a la col·lecció.


Ferran Romera Puell
Institut Escola 3 d’Abril, Móra la Nova

*Conte premiat en la categoria de primària en el XI Concurs de microrelats de terror 2020, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.