UNA ADOLESCENT EN LA NIT DE MAIG
Contra lʼarbre florit ton cos descansa;
defallires i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè.
Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moureʼs, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
en els teus ulls la nit.
Recita Anna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada