La mama està amb tu, i creu-me si et dic que hi estarà tota la via. Deixa aquesta cara de temor de banda i somriu, filla meva. Tranquil·la, la mama ja t’ha tancat l’armari i ha mirat sota el llit on tal sols descansa el pare. Les finestres estan tancades, els cables del telèfon tallats i la teva llum apagada. Descansa, tanca els ulls i deixa’m que et torqui les llàgrimes. No, l’ós de peluix tacat de sang de l’àvia està rentant-se, recorda-ho.
No cridis més i dorm, que em poso trista al veure que ningú et sentirà. De debò que t’estimo, però encara no he après com demostrar-ho. Hauries de callar, ja que no saps pel que he arribat a passar. Ja sé que tu tampoc vols tot això i has de pensar que la meva intenció no era tindre’t. Agraeix que tens menjar, no tots tenen un plat i una llesca de pa cada dia com tu. Desagraïda.
Tanca els ulls, he dit. Et protegiré, ho prometo. Si et portes bé et donaré més pa i potser demà afluixo les cadenes de les cames i canvio els llençols. Saps que odio el soroll de les cadenes, que em recorden a mi quan era perita, així que deixa de moure’t, que l’únic que aconsegueixes és fer-te mal tu sola. Desitja bona nit als que estiguin llegint això; espero que aquesta nit es portin bé si no volen venir amb tu, el pare i l’àvia, que ara la portaré. Parla o trec el pal. Última oportunitat.
Tu ho has volgut.
Marta Pujol Plassa
Institut Ramon Berenguer IV, Amposta
*Conte premiat en la categoria de secundària en el IX Concurs de microrelats de terror 2018, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada