No et preocupes, amor meu. Dorm tranquil·la, la mama està amb tu.
No poses aquesta careta de pocs amics i de por, tot és dins del teu cap. La mama ja t'ha tancat l'armari i no hi havia ningú i sota del llit tampoc.
Va, carinyo, no et poses trista, que jo vigilaré. No, el teu ós de peluix està tacat de sang, recorda-ho.
I ara, bona nit i descansa, princesa, però no plores que em posa trista escoltar-ho i sentir el soroll de les cadenes. Saps que aquesta nit serà així, no et mogues tant que et faràs mal tu sola. Si et portes bé demà desafluixaré les cadenes dels teus canells i et deslligaré les cames.
Bona nit, dolceta.
Carla Membrado Mangrané
Institut Cristòfol Despuig, Tortosa
*Conte premiat en la categoria de secundària en el VII Concurs de microrelats de terror 2016, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada