Xafo el passat i veig el present.
Als nostres peus, les orelles
de les cases mirant el cel,
brut com un vidre,
penetrat per uns fils blancs,
de punta a punta, com un somriure.
Al fons, una muralla de roques,
boscos, rierols i figures rares,
envoltada d’un fum transparent,
ferma i majestuosa.
Sento la remor de les màquines en moviment,
sento la felicitat dels ocells, expressada en sons,
i dels amics ratolins;
el sospir del vent, el batec dels arbres, com un ball,
i el soroll del silenci.
Fortí d'Orleans, finals de març
Aida, Alejandro, Josep Antoni, Júlia, Lady Laura, Mounir i Yassin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada